Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

había dejado, andaba de una en otra parte1 buscándole. Llegaba adonde solía tener la puerta, y tentábala con las manos, y volvía y revolvía los ojos por todo, sin decir palabra; pero, al cabo de una buena pieza2, preguntó a su ama3 que hacia qué parte estaba el aposento de sus libros. El ama, que ya estaba bien advertida de lo que había de responder, le dijo:

-¿Qué aposento4, o qué nada, busca vuestra merced? Ya no hay aposento5 ni libros en esta casa, porque todo se lo llevó el mesmo diablo.

-No era diablo -replicó la sobrina-, sino un encantador que vino sobre una nube una noche, después del día que vuestra merced de aquí se partió, y, apeándose de una sierpe6 en que venía caballero7, entró en el aposento, y no sé lo que se hizo dentro, que a cabo de poca pieza8 salió volando por el tejado, y dejó la casa llena de humo; y, cuando acordamos a mirar lo que dejaba hecho, no vimos libro ni aposento alguno; sólo se nos acuerda muy bien a mí y al ama que, al tiempo del partirse aquel mal viejo, dijo en altas voces que, por enemistad secreta que tenía al dueño de aquellos libros y aposento, dejaba hecho el daño en aquella casa9 que después se vería. Dijo también que se llamaba el sabio Muñatón.

-Frestón diría -dijo don Quijote.

-No sé -respondió el ama- si se llamaba Frestón o Fritón; sólo sé que acabó en tón10 su nombre.

-Así es11 -dijo don Quijote-; que ése es un sabio encantador, grande12 enemigo mío, que me tiene ojeriza, porque sabe por sus artes y letras que tengo de13 venir, andando los tiempos14, a pelear en singular batalla con un caballero a quien él favorece, y le tengo de15 vencer, sin que él lo pueda estorbar, y por esto procura hacerme to

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 69 (BDH)

pag69_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) andaua de vna en otra parte buſcandole: anava d'una banda a l'altra buscant-lo. En castellà, hi caldria de un lado para otro. (PX #cat)

  2. 2) vna buena pieça, poca pieça: en català, segons el DCVB, peça vol dir estona. El DRAE per pieza només menciona Espacio de tiempo o de lugar. (LB #cat #loc)

  3. 3) ama: governanta. en francès, gouuernante, amb una nota al marge que explica que és servante, et femme de charge. En català en diem governanta. La trobem al DIEC, però no al DCVB. Crec que el francès ha calcat la forma catalana, i l'ha hagut d'explicar. La paraula castellana gobernanta apareix només al DRAE al 1970. El TERMCAT ens tradueix governanta al castellà per ama de llaves (LB #cat #fra).

  4. 4) aposento: estudi. En anglès, Study (LB #ang).

  5. 5) aposento: estudi. En anglès, Study (LB #ang).

  6. 6) vna sierpe: un serpent, com potser El serpent de Manlleu (PX #cat). En anglès, Serpent. En francès, serpent. En italià, un serpente. El DCVB ens diu que serpent seria dragón, endriago. (LB #pendent)

  7. 7) venia cauallero: anar cavaller és anar a cavall. El DCVB il·lustra la primera accepció de cavaller amb un exemple, on veiem aquest ús: sigui a peu, cavallers en el seu cavall, o guiant el seu tílburi. (LB #cat)

  8. 8) vna buena pieça, poca pieça: en català, segons el DCVB, peça vol dir estona. El DRAE per pieza només menciona Espacio de tiempo o de lugar. (LB #cat #loc)

  9. 9) en aquella casa: en anglès, harm to the horſe. Sembla només una confusió entre horse i house. (LB #ang)

  10. 10) acabó en ton su nombre: en francès té l'afegit al costat del text: Ie sçay bien qu'il y avoit du ton. Sembla com si expliqués un doble sentit amb tenir to o així. (LB #fra)

  11. 11) así es: en italià, cosi deu'essere, disse Don Chisciotte, che costui è un savio.... En anglès, that is true, quoth Don-Quioxte [sic], and he is a very wise Inchanter.

  12. 12) grande [nom]: hi cal gran en comptes de grande. En català només utilitzem la forma gran. (LB #cat #lex)

  13. 13) tengo de: em sona massa a català. En castellà sona millor tengo que. N'hi ha molts al llarg del text, no els he marcat tots. (LB #cat)

  14. 14) andando los tiempos: amb el pas dels temps. Sembla un canvi de amb el pas de, a andando. També podria ser temps a venir. El CORDE ens diu que l'expressió andando los tiempos apareix bàsicament a poques obres dels segles XVI i XVII, amb una pausa i posterior reaparició a finals del segle XIX. En canvi, el paso del tiempo apareix a obres del segle XIX en endavant. Citant els dos llocs on ho trobem: en anglès, in time o in proceſſe of time. En francès, que par ſucceſſion de temps o par revolutions d'annees. En italià, col tempo. (LB #cat #pendent)

  15. 15) tengo de: em sona massa a català. En castellà sona millor tengo que. N'hi ha molts al llarg del text, no els he marcat tots. (LB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: