Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[Més informació]
L'Institut Nova Història, amb En Jordi Bilbeny pioner i al capdavant, fa molts anys que defensa la catalanitat d'El Quixot, Miguel de Cervantes (possiblement Miquel de Servent) i la resta de les seves obres. Membres de l'INH han publicat articles, llibres i han fet múltiples xerrades divulgatives sobre el tema. Entre els que més l'han estudiat, hi trobem En Jordi Bilbeny, En Lluís Maria Mandado, En Pep Comajuncosa o l'Esteve Renom. I ens cal mencionar especialment també l'Àlex Sendra, que ha analitzat en profunditat els patrons de bona i mala traducció al castellà de Tirant lo Blanc i Lo llibre de les dones i ha continuat l'anàlisi d'aquests patrons a La celestina, inciada per En Jordi Bilbeny.
A Quixot.cat ens sembla que les tesis sobre El Quixot plantejades per En Jordi Bilbeny i altres membres de l'Institut Nova Història mereixen un espai d'investigació, sobretot quan en tenim precedents, i, alhora, creiem que fa falta una eina comunicativa que sigui capaç de fer arribar al màxim de gent els indicis que considerem per a la tesi.
Ens centrarem en l'estudi del text i la comparació amb altres edicions. No intentarem esbrinar la vida de l'autor, ni de les circumstàncies de la vida de l'impressor, ni res semblant, tot i que altres investigadors continuen estudiant a fons aquestes línies (vegeu el Projecte Servent a l'INH). A Quixot.cat el nostre objectiu és entendre bé el text i esbrinar per què hi ha unes paraules o unes altres. Alhora, a més de sospitar d'un original català perdut, fonamentarem la nostra interpretació en diverses conjectures.
Totes aquestes són conjectures per a les quals caldrà una bona colla d'evidències per poder-les acceptar, però intentarem mostrar-les. Les nostres tesis inclouen un cert coneixement circular: els llibres estan manipulats, els diccionaris estan fets a mida i els interpretem per trobar el que hi volem trobar. Però veurem que aquest fenomen també s'esdevé en la teoria castellana. Entenent els arguments de les dues posicions, podrem decidir quina interpretació ens sembla més versemblant.
El Quixot arriba al públic en dues parts. La primera edició que tenim de la primera part és del 1605, en castellà. I la primera edició de la segona part és del 1615. Cervantes moriria l'any següent, el 1616, poc després d'acabar d'escriure Los trabajos de Persiles y Segismunda.
La primera part tracta d'un personatge, Don Quixot, que ha llegit molts llibres de gestes heroiques (de cavalleries) i els ha pres per llibres d'història. No és l'únic personatge de l'obra que creu que els llibres de cavalleries expliquen gestes històriques, però sí el que duu més a l'extrem aquesta creença, fins al punt de voler esdevenir un heroi com els dels llibres.
En tractar-se segurament d'un llibre polític (com apareix en alguns catàlegs), podria denunciar una ficció que la gent confon amb la història, tesi completament coherent amb els estudis de l'INH.
De moment, en aquest web analitzarem només la primera part.
No tenim cap manuscrit conservat, com bé apunta Francisco Rico en una entrevista al diari El País. Només tenim les edicions ja impreses, i no sempre hi ha hagut acord sobre quina va ser impresa primer.
L'acadèmia considera avui com a edició prínceps una de les dues de Madrid del 1605, per múltiples raons. Entenem que, entre les més rellevants, la suposadament segona sembla tenir esmenes del que avui semblen errors de la prínceps; trobareu les diferències anotades a Quixot.cat. Amb peu d'impremta del 1605 tenim també edicions a Lisboa i a València. I el 1607 ja trobem edicions a Brussel·les i Barcelona, totes en castellà.
Amb peu d'impremta del 1612 trobem la primera traducció a un idioma diferent del castellà —l'anglès—, signada per En Thomas Shelton, a Londres. I el 1614, la primera traducció al francès. Són les úniques traduccions conservades, fetes mentre Cervantes és viu. L'anglesa ens és especialment útil ja que té discrepàncies amb els exemplars castellans, i això ha portat els experts a conjecturar sense gaire certesa de quina edició va partir En Shelton per a la seva traducció.
La teoria castellana suposa que El Quixot va ser escrit originalment en castellà, per diverses raons:
Aquí el coneixement circular consisteix en el fet que si els diccionaris han estat fets a mida de l'obra i no ens preocupa que moltes expressions estranyes les coneguem només pel diccionari, no tindrem cap problema a acceptar aquesta tesi com a certa, perquè quadraran totes les peces.
Les nostres conjectures plantegen una visió també coherent, però dissonant amb el que diuen molts llibres publicats durant segles. Però cal veure de quines fonts beuen tots els llibres que parlen de Cervantes i les seves obres.
D'acord amb les conjectures que plantegem a Quixot.cat, podem anar resseguint el llibre pels indicis que hem anat trobant. Un bon començament pot ser repassar expressions o vocabulari que no encaixa amb els diccionaris castellans o la gramàtica castellana. Cal recordar que el primer diccionari de definicions castellà apareix després d'El Quixot, el 1611, el Tesoro de la lengua castellana, o española d'En Sebastián de Covarrubias. La Real Academia Española no apareix fins a l'època d'En Felip V, el 1714, i treu el seu primer diccionari, Diccionario de Autoridades, entre 1726 i 1787. Des de llavors, s'han anat publicant regularment noves edicions del DRAE, Diccionario de la Real Academia Española, consultable també per internet.
Hem de recordar que durant tota l'obra hi ha una sèrie d'errors gramaticals i ortogràfics que es reprodueixen constantment, i que no trobarem anotats a Quixot.cat. Un d'important és la confusió dels pronoms febles lo/la/los/las amb le/les. Utilitzarem uns exemples per denotar com la confusió és típica de la parla catalana:
Una altra confusió típica que trobarem, i que perdura encara avui dia, és la de traer per llevar, per exemple en aquests casos:
Arreu veurem també un error en l'ús del complement directe, que en castellà cal distingir amb la preposició a segons si es tracta d'un ésser animat o d'un objecte. Al text del Quixot hi trobem un manca d'aquesta preposició, quan cal (Pep Comajuncosa, minut 14:30).
Hi ha un seguit d'expressions que els catalans coneixem, però que no apareixen al DRAE:
De vegades trobem expressions incomprensibles en el context en què es troben, però que podem entendre si les considerem una mala traducció del català:
També trobem expressions incloses als diccionaris castellans actuals, però o bé han estat introduïdes a diccionaris massa tardans, o bé el seu significat no sembla coincidir amb el d'altres textos contemporanis a El Quixot. Això ens fa pensar que les definicions han entrat als diccionaris només a través d'una lectura de textos antics, no havent-les entès, i deduint-ne el significat —més o menys encertadament— pel seu context. Poden ser expressions que trobem gairebé només a El Quixot, o en alguna de les grans obres de sospitosa catalanitat.
Alguns trets gramaticals, no només de lèxic, traspuen a l'obra violant la gramàtica castellana:
De vegades trobem noms propis que ens fan pensar que l'autor sembla que hagi fet jocs de paraules en català:
Algunes paraules només s'assemblen a paraules castellanes, però curiosament tenen un calc d'ortografia catalana o bé d'errors ortogràfics que semblen provenir d'una pronúncia catalana de les paraules:
També tenim l'ús de paraules que el DRAE atribueix a origen català:
Algunes expressions sonen estranyes, i sembla que l'autor tingués dubtes en descriure una escena; però pel tipus de passatge, creiem que l'autor no hauria de mostrar-hi incertesa:
I, finalment tenim una llista molt llarga d'expressions que s'han conservat en català i no en castellà, però que els diccionaris castellans inclouen. Com a petita mostra:
La traducció anglesa del 1612 atribuïda a En Thomas Shelton té trets curiosos: alguns passatges estan traduïts de manera excel·lent, d'altres tenen un ús estrany de les paraules i altres semblen no encaixar amb el text castellà, bé per tenir sentits diferents o per ser molt més detallats. Alhora, la traducció és, en general, molt literal: gairebé paraula per paraula dels exemplars castellans.
Posteriors edicions angleses han escollit un estil de traducció completament diferent, com la d'En John Philips, que reescriu cada paràgraf com més adient li sembla. La forma de traducció d'En Shelton, certament, havia generat polèmica, i això havia fomentat que se'n fessin més i diferents.
L'explicació que donem a les peculiaritats de la traducció d'En Shelton és que el text anglès prové d'una traducció del català, però que prèviament a l'edició dels exemplars que ens han arribat, hi ha hagut una adaptació forçada, perquè sembli traduït de l'original castellà. Per exemple, molts noms propis s'assemblen a la forma castellana, però d'altres no:
Algunes expressions angleses semblen un calc de les catalanes, tot i que en anglès tinguin poc sentit i siguin ben diferents de les castellanes:
L'anglès, a més a més, ens pot aclarir altres passatges que resulten poc comprensibles en castellà i que prenen sentit en anglès, bé perquè són més detallats o perquè són escrits en un llenguatge que sí que entenem avui dia:
Podem trobar discrepàncies importants entre la traducció anglesa i la castellana. Podem dubtar del traductor anglès o d'un traductor castellà.
Hi trobem nombroses notes al marge, que intenten aclarir els significats d'algunes expressions. Entenem que el traductor fa una traducció literal, i es veu amb la necessitat d'aclarir al lector el significat de la traducció literal. Doncs trobem forces casos on el text castellà no sembla ser la font d'aquesta desavinença:
Com en els altres casos, trobem una traducció força literal però amb importants desavinences just on tenim problemes per entendre l'edició castellana. Novament, potser el traductor italià ha fet una traducció més lliure just en aquests trossos o bé són restes d'una traducció literal d'un text diferent del castellà.
Volem recordar que les expressions recollides en aquesta Guia d'interpretació només són una mostra de les nombroses anotacions que trobareu acompanyant aquesta tesi. A través de la pàgina principal podeu seguir els enllaços que us duran a les pàgines anotades o als llistats de notes pertinents.
Sota cada pàgina d'El Quixot, trobareu enllaços al mateix punt del text en les primeres traduccions anglesa, francesa i italiana. I al capdavall hi trobareu un petit formulari a través del qual podeu enviar-nos comentaris per millorar Quixot.cat.