Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

a todo el galope de Rocinante y embistió con el primero molino que estaba delante; y, dándole una lanzada en el aspa, la volvió el viento con tanta furia que hizo la lanza pedazos, llevándose tras sí al caballo y al caballero, que fue rodando muy maltrecho por el campo. Acudió Sancho Panza a socorrerle, a todo el correr de su asno, y cuando llegó halló que no se podía menear: tal fue el golpe que dio con él Rocinante.

-¡Válame Dios1! -dijo Sancho-. ¿No le dije yo a vuestra merced que mirase bien lo que hacía, que no eran sino molinos de viento, y no lo podía ignorar sino quien llevase otros tales en la cabeza?

-Calla, amigo Sancho -respondió don Quijote-, que las cosas de la guerra, más que otras, están sujetas a continua mudanza; cuanto más, que yo pienso, y es así verdad, que aquel sabio Frestón que me robó el aposento y los libros ha vuelto estos gigantes en molinos por quitarme la gloria de su vencimiento: tal es la enemistad que me tiene; mas, al cabo al cabo2, han de poder poco sus malas artes contra la bondad de mi espada.

-Dios lo haga como puede3 -respondió Sancho Panza.

Y, ayudándole a levantar, tornó a subir sobre Rocinante, que medio despaldado4 estaba. Y, hablando en la pasada aventura, siguieron el camino del Puerto Lápice, porque allí decía don Quijote que no era posible dejar de hallarse muchas y diversas aventuras, por ser lugar muy pasajero; sino que iba muy pesaroso por haberle faltado la lanza; y, diciéndoselo a su escudero, le dijo:

-Yo me acuerdo haber leído que un caballero español, llamado Diego Pérez de Vargas, habiéndosele

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 75 (BDH)

pag75_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) Valame Dios: en anglès, Good God!. Però atenció a la nota al marge del traductor anglès, on diu This word (Ioue) will have no grace in the worke, ſeeing the actions are preſumed to be Chriſtian, although otherwiſe diſtracted in minde, as was Don Quixote. Ens diu que la paraula Ioue no hi quedaria bé, per ser una obra cristiana. La paraula Jove designa el Déu que aquí anomenem Júpiter, segons ens diuen els diccionaris anglesos. Però no és ni a la traducció anglesa ni a la castellana, malgrat haver-hi la nota al marge. Així que un original perdut potser deia Per Júpiter!, que el traductor anglès ha convertit en Good God sobrecorregint l'original, com ell mateix explica. (LB #ang #cat #pref)

  2. 2) al cabo al cabo: en anglès, But yet in fine, però fine en anglès no vol dir fi de final, sino fi de finura. Crec que això apunta a un al cap i a la fi. El DRAE inclou al cabo, al cabo en el sentit de al cap i a la fi. Hem de recordar que on avui solem dir la fi, a l'obra trobem sovint al cabo, com per exemple, hasta al cabo del mundo, o de principio a cabo. (LB #cat #pref)

  3. 3) Dios lo haga como puede: sembla que hagi de dir como pueda (JV #pendent). En anglès, God grant it, as he may. Molt literal. En francès, Dieu en face à sa volonté. En italià, il dio faccia quello, che sia per il meglio. En anglès d'en Motteaux diu: Amen, say I. Penso que potser havia de dir Déu ho faci, qui pot [DCVB], en el sentit que sigui el que Déu vol, explicant el calc del present. (LB #cat)

  4. 4) que medio despaldado estaba: estava mig espatllat (JB #cat #lex). En anglès, té una nota al costat que inclou el text castellà a l'aclariment, però diu Medio ſpaldado, no deſpaldado. I ho tradueix a half ſhoulderpitcht. Noti's que en anglès el sentit el porta shoulder, i no back, que ens fa pensar en el català espatlla. I això de tenir les espatlles esbiaixades és el que en català justament en diem estar espatllat, aplicable a animals i persones. Al DRAE, despaldar ens porta a desespaldar, i això diu que és ferir l'esquena trencant-la o dislocant-la. El sentit particular català d'espatllar no hi és. (LB #ang #nodrae)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: