Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

dientes, y, requiriendo las cinchas, en un punto armó a su señor; el cual, viéndose armado, dijo:

-Vamos de aquí, en el nombre de Dios, a favorecer esta gran señora. Estábase el barbero aún de rodillas, teniendo gran cuenta1 de disimular la risa y de que no se le cayese la barba, con cuya caída quizá quedaran todos sin conseguir su buena intención; y, viendo que ya el don estaba concedido y con la diligencia que don Quijote se alistaba2 para ir a cumplirle, se levantó y tomó de la otra mano a su señora, y entre los dos la subieron en la mula. Luego subió don Quijote sobre Rocinante, y el barbero se acomodó en su cabalgadura, quedándose Sancho a pie, donde de nuevo se le renovó la pérdida del rucio3, con la falta que entonces le hacía; mas todo lo llevaba con gusto, por parecerle que ya su señor estaba puesto en camino, y muy a pique4, de ser emperador; porque sin duda alguna pensaba que se había de casar con aquella princesa, y ser, por lo menos, rey de Micomicón. Sólo le daba pesadumbre el pensar que aquel reino era en tierra de negros5, y que la gente que por sus vasallos le diesen habían de ser todos negros; a lo cual hizo luego en su imaginación un buen remedio, y díjose a sí mismo: -¿Qué se me da6 a mí que mis vasallos sean negros? ¿Habrá más7 que cargar con ellos y traerlos a España, donde los podré vender, y adonde me los pagarán de contado, de cuyo dinero podré comprar algún título o algún oficio con que vivir descansado todos los días de mi vida? ¡No, sino dormíos, y no tengáis8 ingenio ni habilidad para disponer de las cosas y para vender treinta o diez mil vasallos en

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 348 (BDH)

pag348_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) tener cuenta en/con: tenir compte en/amb, vigilar especialment en/amb. Al llarg del text, es fa servir tant amb en com amb amb, que en català pot passar fàcilment. (LB #pendent)

  2. 2) y con la diligencia que don Quixote ſe aliſtava: s'enllestia. (JB #cat)

  3. 3) ruzio: ruc. En francès, griſon. En anglès, sovint aſse, i menys sovint, gray aſse. En italià, Leardo (el pel del cavall, quan és barreja de pels blancs i negres). En anglès de Motteaux, en algun lloc ass, en algun altre Dapple (amb taques). La paraula ruzio referint-se a l'ase d'en Sanxo només la trobem referida a quan li han robat, i anteriorment (pàg. 211) indica que és pardo. Els diccionaris castellans només n'inclouen el nom del color. Sospitosament, el diccionari castellà-anglès Stevens de 1706 inclou rúcio de la mancha traduint-lo a an Aſs. Per rúcio, diu que vol dir grey, i que només es fa servir parlant de bèsties. El DccCE ho tradueix tant a grisenc com a ruc, ase, tot i que aquest últim significat no està inclòs al DRAE. (LB #cat)

  4. 4) a pique: a pic. A punt. (JB #cat)

  5. 5) Negros: en francès, terre des Negres, amb una nota al costat, aclarint: Nous appellons Moret ceux qui sont noirs. Al DCVB, moret designa moro. És curiós l'ús de nous, ja que no he pogut trobar l'ús de moret en francès. En Italià, Terra di Mori. (LB #cat #fra).

  6. 6) que se me da que: què se me'n dona que (JB #cat #loc)

  7. 7) aura mas que: només caldrà. Ja ho fan sovint d'utilitzar haber en comptes de caldre, com a no hay sino callar. Gutenberg a més ho transcriu amb signes d'interrogació com si fos una pregunta, però a l'original de 1605 no és cap pregunta. (LB #pendent)

  8. 8) No sino dormios, y no tengays ingenio: no si us adormiu, i no teniu enginy. Crec que ho han interpretat com imperatiu, quan ha de ser present. També haurien afegit el sino, potser per no haver entès la frase. És important distingir, que aquesta frase la diu en Sanxo, tot i que amb la repuntuació de Gutenberg, fan que la diu el Quixot, que amb la confusió de temps verbals, queda incomprensible. Després de la frase d'en Sanxo, el Quixot respon que ho aconseguirà, començant amb Par Dios. (LB #cat #pref)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: