Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

ojos, como de través, y dijo con otras mayores:

-¿Por dicha hásele olvidado a vuestra merced como yo no soy caballero, o quiere que acabe de vomitar las entrañas que me quedaron de anoche? Guárdese su licor con todos los diablos y déjeme a mí.

Y el acabar de decir esto y el comenzar a beber todo fue uno1; mas, como al primer trago vio que era agua, no quiso pasar adelante, y rogó a Maritornes que se le trujese de vino, y así lo hizo ella de muy buena voluntad, y lo pagó de su mesmo dinero; porque, en efecto, se dice della que, aunque estaba en aquel trato, tenía unas sombras y lejos2 de cristiana.

Así como bebió Sancho, dio de los carcaños3 a su asno, y, abriéndole4 la puerta de la venta de par en par5, se salió della, muy contento de no haber pagado nada y de haber salido6 con su intención, aunque había sido a costa de sus acostumbrados fiadores, que eran sus espaldas7. Verdad es que el ventero se quedó con sus alforjas en pago de lo que se le debía; mas Sancho no las echó menos, según salió turbado8. Quiso el ventero atrancar bien la puerta así como le vio fuera, mas no lo consintieron los manteadores9, que eran gente que, aunque don Quijote fuera verdaderamente de los caballeros andantes de la Tabla Redonda, no le estimaran en dos ardites10.

Capítulo XVIII. Donde se cuentan las razones que pasó Sancho Panza con su señor Don Quijote, con otras aventuras dignas de ser contadas

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 168 (BDH)

pag168_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) todo fue uno: tot fou u, tot era una mateixa cosa, tant se val [DCVB]. El DRAE la inclou també. (LB #cat #pendent)

  2. 2) sombras y lexos de cristiana: ombres i lleixos (deixos) de cristiana, per dir que té rastres de cristiana (JV #cat #nodrae). En Rico diu que sombras y lejos són trazas, termes pictòrics. El Covarrubias diu l'absurd que, d'una dona, tener buenos lexos, es parecer mejor deſuiada que de cerca. En anglès, ſome ſhadowes and lineaments in her of Christianity. En francès, quelques ombrages & quelques traicts de Chreſtienne, amb una nota que diu: esloignement, qu'eſt terme de la perſpectiue. Encaixa amb la visió de l'Autoridades, que fa referència diu al terme llatí perspectiva pictorica, les parts que són vistes de lluny d'un quadre. En italià, mostraua un non sò che di buona Christiana. (LB)

  3. 3) dio de los carcaños a su asno: amb els talons visità un parell o tres de vegades les costelles del seu ase, de l'anglès que és més detallat: he viſited his Aſſe ribs with his heeles twiſe or thriſe. En francès, donna des talons à ſon aſne. En italià, cominciò con le calcagna a ſpronare il ſu' Aſino. (LB #cat)

  4. 4) abriendole: qui obriria la porta? O era oberta? En francès, la porta ja era oberta: la porte de la tauerne luy eſtant ouuerte de part & d'autre. En anglès també: the Inne being opened. En italià, sembla que l'obra en Sanxo: ſpalancando la porta, quanto ella era larga.

  5. 5) de par en par: de part a part (LB). L'ED pensa que no sigui de bat a bat, i faci un joc entre batans i batents (de porta). (ED #cat)

  6. 6) haber salido con su intencion: haver-se'n sortit amb la seva. En anglès, gotten his deſire. En francès, etre venu à bout de ſon intention. En italià, per hauerla vinta.

  7. 7) sus espaldas: les seves espatlles, perquè una persona només té una espalda. En anglès, his ſhoulders. (LB #cat)

  8. 8) turbado: en anglès, distracted. En francès, troublé. En italià, ſottoſopra. En anglès i en italià fan incís en què va marxar tan distret, que no va trobar a faltar les alfarges. No sé si és literal (no se'n recordava d'elles), o recordava la pallissa. (LB #pendent)

  9. 9) manteadores: sembla un joc entre mentiders, jugant amb "manta", "mantider", ... En anglès, toſſers (els que el tiraven amb la manta). En francès, berneurs (mentiders, que enganyen, tot i que berner és també una manta). En italià no fa servir cap nom, sino quelli, che l'haueuano dato la coperta. Donar una manta també vol dir donar una pallissa. (LB #cat #pendent)

  10. 10) ardite: ardit. Segons el DCVB (il·lustrat), moneda antiga. Segons el DRAE, dit d'una cosa de poc valor. Segons Las monedas españolas de Adolfo, Clemente i Juan Cayón, només es trobava a Barcelona i a Perpinyà. (LB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: